Publicacions i bibliografía
Articles
  • Art Brut: el arte como compulsión. Col·loqui Barja-Fauchereau-Solana. Revista Minerva, Círculo de Bellas Artes de Madrid (2006)
  • A propósito del arte marginal y sus límites. Mercedes Casado. Paperback nº 2 (2006)
  • Una muestra de arte outsider contemporáneo en Europa. Gabriela García Muñoz et al. Revistas Científicas Complutenses (2010)
  • La creación artística como tratamiento de la esquizofrenia. Belén Sanz-Aránguez. Archivos de Psiquiatría (2010)
  • Art Brut: orígenes y devenir. Sergio Sánchez Bustos. Revista de Medicina, Bioética y Filosofía, nº 1 (2009). Universidad de Chile
  • El arte que no sabe su nombre. Locura y modernidad en la Viena del siglo XX. María Bolaños Atienza. Revista de la Asociación Española de Neuropsiquiatría, vol. 27, nº 100 (2007)
  • 10 artistas para entender el Art Brut. Publicat al Bloc Historias de Arte.
  • Revistes
  • Rawvision (especialitzada en art brut i outsider art, inclou enllaços a artistes, col·leccions i organitzacions)
  • Bric-À-Brac
  • Catàlegs d’exposicions
  • Visiones y Visionarios. Naemi/Fundació ONCE, 2011
  • Pinacoteca psiquiàtrica en España, 1017-1990. Universitat de València/Caja Madrid, 2009-2010
  • La Colección Prinzhorn. Trazos sobre el bloc mágico. MACBA, 2001
  • Bibliografia
    • DE DIEGO FUERTES, F. (2009). Esquizofrenia gráfica. Barcelona.
    • DE DIEGO FUERTES, F. (2012). Imágenes - Imatges. Barcelona
    • DUBUFFET, J. (1975). Escritos sobre arte. Barral editores. Barcelona.
    • FARB HERNÁNDEZ, J. (2013). Singular Spaces: From the Eccentric to the Extraordinary in Spanish Art Environments. Watford, Hertsfordshire, UK.
    • MARXEN, E. (2011). Diálogos entre arte y terapia. Gedisa editorial. Barcelona.
    • PRINZHORN, H. (2012). Expresiones de la locura. El arte de los enfermos mentales. Ediciones Cátedra. Madrid.
    • SERRA, J. i FERRÉ, D. (2011). Colze amb colze. Vic (Barcelona).
    • TORRENTALLÉ ROCASPANA. M. (2007). Esquizofrenia. Locura o realidad. Abadia Editors. Maçaners (Barcelona).
    • UAAV. (2008). Manual de Buenas Prácticas Profesionales en las Artes Visuales. UAAV. Madrid.
    • BARRANTES-VIDAL, N. (2004). Creativity and Madness Revisited from Current Psychological Perspectives.
    • BARRANTES-VIDAL, N. - CLARIDGE,G. Creativity as positive aspect of madness.
    • BARRANTES-VIDAL, N. (2014). Creativity and Schizophrenia and Bipolar Spectrums.
    Alguns artistes dels quals es podria dir que són estrafolaris o rars, però que no se sap que hagin patit cap problema de salut mental, ni greu ni lleu, han produït obres d’art que ells mateixos han associat a l’art brut; no obstant, tal qual el va definir Dubuffet, l’adscripció a l’art brut està reservada a aquelles obres produïdes per persones amb problemes de salut mental i, fins i tot, inicialment a les persones que estaven ingressades en centre psiquiàtrics.
    Per tant, sí que es pot dir que fan art brut els artistes que no tenen cap problema de salut mental, sempre i quan expressin en la seva obra el més profund del seu món intern, sense tenir en compte els dictats de la cultura artística present o passada.
    En qualsevol cas, cal una certa expertesa artística per a poder acreditar una obra com a pròpia de l’art brut.
    Per a donar o cedir una obra, cal que complimenteu el formulari que us proposem al final de la pàgina que trobareu a la següent adreça d’internet: Formulari
    Cal que ens envieu també una fotografia digitalitzada, que no cal que tingui gaire definició, a la següent adreça de correu electrònic: mab@spcsocial.org
    Immediatament després d’enviar el formulari i la fotografia, ens posarem en contacte per a concretar els detalls de la cessió o donació.
    El benefici principal el dóna el reconeixement social, la valoració que fan les persones que s’emocionen davant l’impacte estètic de l’obra artística.
    Aquest és el benefici més immediat que reben els artistes, però també hi ha d’altres: la pèrdua de l’anonimat, la valoració material -directa o indirecta- de l’obra exposada, la satisfacció personal, la motivació per a seguir produint, etc.
    Els propietaris d’obra qualificable d’art brut també poden obtenir beneficis fiscals. Concretament, poden obtenir la desgravació fiscal del 25% del valor de l’obra donada. Veieu la legislació vigent al respecte:
    Document1
    Document2
    Certament, no totes les obres donades o cedides estaran exposades de forma permanent al mAB. Aquesta possibilitat està condicionada per les dimensions de l’espai i l’interès artístic que pugui tenir l’obra. Podria ser que algunes obres no es mostrin en l’exposició permanent, però sí en algunes exposicions temàtiques o itinerants. No obstant, la Direcció del mAB es compromet a que totes les obres donades o cedides estiguin exposades a la seva web.
    Lògicament, sí. Sobretot, si contenen aspectes creatius deguts a la tècnica o als materials utilitzats, o si hi ha originalitat en els seus continguts.